l´hort del pagera: de febrer 2013

La Garotja:
La garotja hi ha una sencuantena de grau tots a pagats, pero si es despertessin farian una bona destrosa, per que la població diu, literalment entre volcans.
La millo manera de veure és com estan situats els volcans de olot és des de l'aire. la reporera del vidio puja en un globos juntament amb el millo espert en volcans del mont.
La roperter també es dedica a ascalar el volcant coscat.

ACTIVITATS:
1.Que exposan els volcans
Els volcans actius emeten magma. Aquesta magma pot projecar, escampar o volatilitzar, segons es tracti de matèries sòlides, liquides o gasoses.

2.Quina relació hi ha te amb una ampolla de cava d'un volcà.
Quan agafas una cava i començà a moure hi ha molta pressió, dins de la cava hi ha el gas i líquid que
finalment quan mou's el tap de la cava surt per la pressió que hi ha, es el mateix que passa amb un volcà,
que expulsa el magma i la lava.

3.Com és pot dectat un volcant entre en adobsió
Comença per la projecció del culot de lava solidificada, trencat en multitud de fragments. Però passa també, de vegades, que el cràter canvia i que l'erupció es produeix en un altre punt de la superfície. Una columna de fum, formada de pols i lava, vapor d'aigua i gasos diversos, s'eleva des del volcà, aconseguint, de vegades, altures de fins a 11.000 metres. Durant la nit, el volcà s'il · lumina pels reflexos de la lava incandescent.
La majoria dels volcans emeten diversos tipus d'advertències abans que comenci l'erupció. Encara que una erupció volcànica pot passar sense cap tipus de senyal prèvia, el més probable és que certs fets ens avisin de la propera erupció.

4.feu un breu resum del vidio.
En el vidio hi moltes coses dels volcans hi ha coses que jo no sabia del vocans com són les pedres si son grans o no com són i moes coses mes com es el terra dels volcans la sora

5.Qui diferenci hi ha ente laba i magma
La lava és magma que durant el seu ascens a través de l'escorça terrestre, arriba a la superfície. Quan surt a la superfície, la lava sol tenir temperatures que oscil · len entre 700 ° C i 1.200 ° C. A diferència del magma que refreda lentament a grans profunditats.

6.Que son mes bones les monjetes de la garoja.
Per la terra per què te meny calci.

7.Quines cunsacuencies van tenir la explosió del volca tembora
L'erupció d'un volcà a la allunyada Islàndia ha posat de cap a gran part dels aeroports del nord d'Europa.

8.Per produir una bomba volcanica son més perilloses de les sendres.
Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de Matèries procedents de l'interior del volcà.

Busca informacio: Sobre altres volcans de europa.
Volcà:
Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix lava (roca fossa) i gasos de l'interior del Nucli d'un planeta. L'ascens succeeix generalment en Episodis d'activitat violenta denominats erupcions. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior és forma una estructura cònica en la superfície que Pot formar elevacions des d'unes centenes de metres Fins a uns Quants quilòmetres.

Volcans actius:

Els volcans actius són aquells que entren en activitat eruptiva. La majoria dels volcans tan sols de manera ocasional entren en activitat i romanen en repòs la major part del temps. Afortunadament per als éssers vius, que pateixen la seva força destructiva, només uns pocs estan en un procés d'erupció contínua.

Volcans adormits i extints:

Els volcans adormits són aquells que mantenen certs senyals d'activitat, com poden ser l'existència d'aigües termals, i han entrat en activitat de manera esporàdica. Dins d'aquest tipus d'activitat solen considerar-se les fumaroles i els volcans amb uns llargs períodes d'inactivitat entre erupció i erupció.

És difícil distingir un volcà extingit d'un que està adormit. Els volcans generalment se'ls considera extints si no hi ha registres documentats de la seva activitat.

LA HISTORIA DE BOKA KRACATOA.

va ser una illa de tres cons volcànics situada a l'estret de Sonda, entre Java i Sumatra. Estava localitzada prop de la regió de subducció de la Placa Indoaustraliana sota la Placa Euroasiàtica. El nom Krakatoa s'usa per designar el grup d'illes del voltant, a la illa principal (anomenada també Rakata) ia un conegut volcà que ha entrat en erupció en repetides ocasions, massivament i amb conseqüències desastroses al llarg de la història. Al maig de 1883 va començar una sèrie d'erupcions que van continuar fins al 27 d'agost d'aquest mateix any quant una exploció cataclísmica va colar l'illa en torsos.
1883 a què l'erupció volcànica més fort que l'home hagi conegut va obrir una fossa submarina de 275 metres de profunditat que va provocar un sisme submarí amb onades de 30 metres d'altura propagades a una velocitat de 1120 quilòmetres per hora.